Som conscients que l'entramat de Google ens controla?

• 

 

Google és un conjunt de productes i serveis que en la societat de la informació actual són ja imprescindibles per viure i relacionar-se, que en conjunt, han transformat els conceptes de comunicació de masses i han revolucionat la humanitat. Tanmateix, també és l'exemple d'un grup empresarial fagocitator, que controla i observa tots els continguts i cerques que es realitzen a través dels seus productes en benefici del seu negoci. Fins a quin punt en som conscients? Sabem que ja es qüestiona científicament els efectes de l'ús de les seves eines en les nostres capacitats cognitives?

 

Font: Bloc "El món a través dels meus ulls"  | Autor: Joaquim Roqué Paret | Data de publicació: 14 de desembre de 2011 | Temps de lectura: 20 min.

 

 

La tecnologia ha de semblar senzilla

Google és fundat l'any el 4 de setembre de 1998, tant sols fa tretze anys, per Larry Page i Sergey Brin. Sis anys més tard, va fer la seva primera cotització al NASDAQ, el mercat d'accions electrònic dels Estats Units. El NASDAQ comprèn les empreses d'alta tecnologia en electrònica, informàtica, telecomunicacions més globals del món, Yahoo, Apple, Intel, Microsoft, Symantec, Garmin,Cisco, Vodafone, Dell, Verisign, Oracle, Autodesk, Adobe, Microsoft etc. També s'hi troben. Ara és una de les empreses amb més valor de cotització. En mans d'un gran nombre d'accionariat, producte del seu creixement en capital. Google aparentment és un cercador senzill. Va irrompre al mercat al simplificar el model de cercador, fins llavors els cercadors eren un element més dels portals. Els portals de l'època del Web 1.0 eren grans planes bastant estàtiques, plenes de continguts que oferien propostes als usuaris. Els usuaris tenien un rol passiu. Els portals venien a ser portes d'entrada a Internet, on els webs, guiaven als usuaris, que començaven a temptejar amb la xarxa i les possibilitats d'Internet.

Google significà un canvi. Però seguint els passos d'Apple, això sí. La tecnologia és senzilla. I si no ho és ho ha de semblar. Una aparent senzillesa, tant de forma com de funcionament. Pantalla buida d'elements, un gran logo policromat amb colors primaris, senzills, amables, quasi de nivell d'educació primària. Una caixa de cerca, únic lloc en tota la pantalla per posar text, i dos botons. “Cercar”, i  “Em sento afortunat”. El primer dóna accés a un llistat de possibles solucions a la pregunta, l'altra, una picada d'ullet a l'usuari per provar l'eina, amb un clar sub-text:  “Sóc un cercador  tant bo que a la primera ho trobaràs, i si més no, si el que surt no és el que cerques, somriuràs amb el resultat del meu propi algorisme de cerca.” Sense dubte una bona declaració d'intencions ben definitòria.

Els elements que acompanyen la mitologia de Google, igual que moltes empreses .com, de pujada i expansions meteòriques, és la tòpica del somni americà: joves estudiants americans, fan un projecte molt engrescador, creat i situat en un garatge, amb una idea que no ha tingut ningú abans, amb molt poca inversió i molt talent. Un altre element definitori apunta a l'origen etimològic de la mateixa paraula. Dues són les  accepcions, googol , segons la mateixa companyia es deu a la manera de denominar un 1 seguit de 100 zeros, de fonètica anglesa similar a Google, es una metàfora de la capacitat d'organitzar una quantitat d'informació aparentment infinita al web. I la segona prové del mot també anglès goggles, paraula amb les que es denominen les ulleres de capbussar-se sota l'aigua per protegir als ulls.

Fins aquí tot té una coherència comunicativa impecable. Tanmateix darrera de la senzillesa de Google hi ha un gran conglomerat d'empreses que abasten molts sectors de la comunicació de masses, que és tan complex com secret és el funcionament dels algorismes de cerca que premien amb bones posicions o castiguen als posicionaments de les adreces web que relacionen i mostren en les seves cerques.

Comprar, absorbir, comprar, absorbir, comprar

La història de Google , és la història de l'evolució d'una de les empreses més fagocitadores que ha creat el capitalisme. La política de creixement ha tingut una premissa absoluta, comprar empreses incipients, no massa conegudes, que amplien els nous nínxols de mercat que apareixen, i adoptar-les i adaptar-les com productes propis, d'una manera tant subtil que provoca que la gran massa ho identifiqui com productes propis i originals de Google.

Empreses com Blogger, Panoramio, Feedburner, ReCAPTCHA, DoubleClick, Trendalyzer, Neotonic Software, Android, Genius Labs i  les més consolidades i mediàtiques com Youtube, Zinga, Jambo, Slide, han estat comprades per Google i incorporades com a nuclis de les seves àrees de negoci.

Les darreres adquisicions de Google agafen un altre caire, dominar també la fabricació de dispositius. Fins al moment Google ha practicat una política de sinergies amb fabricants de mòbils, fins a ocupar una posició important del mercat de la mobilitat i smartphones (Acords amb Samsung, HTC,...). Recentment es rumoreja que Blackberry integrarà Android en els seus futurs dispositius. Això significa que Android passarà a ser el sistema operatiu de mòbils més usat del mercat. Per tant, encara contribuirà més a la convergència tecnològica, i en certa manera emularà al més al seu gran competidor, l'iPHONE.

L'algorisme de Google. La clau del negoci de l'imperi

El model de negoci de Google es basa en la gestió de la informació. Mitjançant algorismes  parametritza per una banda els continguts que indexa en els seus múltiples productes, i per altra, també parametritza les necessitats de promoció dels anunciants, o interessats en posicionar els seus continguts i/o productes a Internet.

Amb aquesta informació, creua les bases de dades, relacionant demanda amb oferta, i casa les dues necessitats. Utilitza, d'aquesta manera, els continguts d'altres per inserir-hi de manera subtil la seva publicitat (pagada pels seus clients) que s'adapta semànticament a aquests continguts que difon, i per tant, al gust del tipus d'usuari que els consulta.

Els productes de Google com a difusors de continguts

No és el mateix ser difusor que ser creador. Si alguna cosa caracteritza a Google és el fet de crear plataformes per la difusió de continguts multimèdia els quals Google no en té la propietat intel·lectual.

• Google News, les notícies de Google. Creades l'any 2002. Nombroses editorials i publicadors volen que Google pagui per a l'ús de les seves imatges i notícies. No obstant això, dos factors han fet que aquestes demandes en contra de Google no fructifiquin: la publicitat gratuïta i el "no-ús" del contingut de la notícia, emparat per l'ús de la redirecció per visualitzar la notícia.

• Blogger. Va ser creat l'any 1999 per Pyra Labs. És un servei per crear i publicar un blog fàcilment. Google se'l va fer seu l'any 2002 .

• Youtube. Empresa creada per tres treballadors de Paypal per intercanviar vídeos. Permet penjar vídeos directament dels formats més utilitzats per càmeres de fotografia, vídeo o mòbils  (mov, mpeg i avi) al núvol i compartir-los sense necessitat de descarregar-los ni d'estar registrat. Això, tenint en compte que els vídeos són els elements multimèdia que necessiten més ample de banda per ser transmesos, és una de les claus del seu èxit. Per aquesta raó al ser un entorn obert, servei d'aparador promocional, indexat, per texts i metatags que ajuden a trobar el vídeo en els motors de cerca i a inserir la publicitat adaptada al contingut i al target de l'usuari que el visiona. La tecnologia que utilitza és la Flash (de Macromedia i ara d'Adobe). Youtube ha esdevingut el mitjà de comunicació de masses més global del planeta. No només l'usuari amb necessitats d'auto-comunicació de masses hi accedeix per oci i entreteniment, sinó que ja és molt habitual que els informatius de les televisions usin les imatges per mostrar esdeveniments que copsen a l'opinió pública .

• Google Books. Segurament un dels serveis menys coneguts de Google, tanmateix un dels més revolucionaris per la història de la comunicació i per la preservació del patrimoni documental de la humanitat. Consisteix en libres digitalitzats de biblioteques d'arreu del món de totes les èpoques, on s'han aplicat tècniques de reconeixement de caràcters, i es poden fer recerques de texts que en el seu origen no eren arxius informàtics. O bé eren impresos, o a mà. Els llibres que tenen drets d'autor, només es pot accedir a la portada o a les primeres planes, tanmateix, Google Books, localitza el llibre per si l'usuari està interessat en llegir-lo o aconseguir-lo. Una idea semblant al portal Europeana, el portal del patrimoni cultural i científic d'Europa. Tanmateix, Europeana també indexa materials multimèdia i artístics.

• Google Scholar (Google Acadèmic). Cercador especialitzat en continguts acadèmics i científics.

• Picassa. Ús compartit de fotos ràpid i fàcil des de Google. Companyia comprada per Google l'any 2004.

• Google TV. L'smartTV de Google. Google durant l'any 2012 desplegarà els dispositius i plataforma de continguts audiovisuals. Google TV és una plataforma Smart TV de Google. Va ser anunciat el 20 de maig 2010. Google TV integra el sistema operatiu Android, i la versió per Linux de Google Chrome, per crear una televisió interactiva per sobre de la televisió d'Internet existents i llocs WebTV.

El posicionament en mobilitat. L'espectacular especialització

Informació segons posició geogràfica + connectivitat en mobilitat + dispositiu mòbil. Una de les especialitats de Google han esta els serveis de geoposicionament, mapes i informacions associades. Amb l'impuls de les aplicacions en mobilitat, Google ajunta les dues grans línies de negoci en l'us que en faran els smartphones.

• GoogleMaps. Els plànols de Google.
• Google Earth. Informació geogràfica del món
• Google Street View. Recreació i navegació en 3D de les principals poblacions mundials.
• Google Places . El posicionament d'empreses i negocis.
• Android. El sistema operatiu per Smartphones de Google
• Motorola. El fabricant d'smartphones adquirit per Google l'any 2011
• Panoramio. Empresa d'origen espanyol de geoposicionament i localització de fotografies. Adquirida per Google l'any 2007.

El màrqueting online. On fa els diners Google

• Google Search. Motor de recerca web de Google. La mare dels ous. Creat l'any 1997 pels fundadors de Google Inc.
• Google AdWords.És el mètode que utilitzat Google per fer publicitat patrocinada.
• Google Adsense. Permet publicar anuncis de tercers al lloc que tenim. I ingressar per aquest concepte,
• Google Analytics. És una solució de mètriques i analítiques web per  empreses que proporciona informació molt valuosa sobre el trànsit del lloc web i de l'eficàcia del  del pla de màrqueting.
• Video & YouTube Ads .anuncis i promocions als espais que permeten l'emissió de vídeos.

Els productes d'empresa, Internet i ofimàtics. La gratuïtat a canvi de posar publicitat en funció dels continguts que maneguem

• Google Gmail. El correu webmail que incorpora xat i videotrucades.
• Google Docs. L'office propi en cloud computing.
• Google Apps. El paquet de solucions cloud per empreses o entorns col·laboratius de treball, o teletreball.
• Google Groups.Llistes de distribució per mantenir i consolidar grups d'interès.
• Google Chrome. El navegador de Google que és un complement pel seu Google Search

Google Goggles. Navegar amb els ulls

L'aplicació de realitat augmentada de Google creada en l'entorn Google Labs, ja clausurat, que ha permès que diferents usuaris compartissin coneixements per desenvolupar aplicacions que després han estat usades per Google. Google Goggles permet fer fotografies de portades de llibres, monuments, quadres famosos, targes de contactes, i obtenir més informació que relaciona la imatge amb els webs corresponents.

El punt feble. Els intents fallits de crear una xarxa social potent per no perdre l'hegemonia en front del poder creixent Facebook

Google té un gran problema. La publicitat creixent i el negoci que generen les xarxes socials i concretament Facebook. Això deixa a Google enrere en la cursa en el predomini publicitari. La seva gran font d'ingressos. Google ha intentat diferents vegades crear xarxes socials per compartir informacions entre usuaris, però cap ha acabat de fructificar. El darrer intent és Google +, que a diferència de les predecessores Google Wave, i Google Buzz, integra dos conceptes: posicionament en resultat de cerques i xarxa social. Google afavoreix en el posicionament dels continguts que han estat anomenats i valorats des de la seva xarxa social respecte les altres, és a dir, respecte a Facebook, que al ser un entorn exclusiu pels usuaris de Facebook, Google no pot indexar els continguts fruits dels comentaris dels usuaris Facebook i processar la informació de la que mengen els seus algorismes de posicionament. No passa el mateix amb Twitter, que al ser obert i públic si que apareix a les cerques de Twitter. Només apareixen els continguts relatius a Facebook que tenen en la seva url pública (perfils d'usuari o planes de fans) alguna paraula coincident amb la cerca que fa l'usuari al motor de Google. Google i Facebook lluiten per un lideratge mundial 2.0, fent servir la llibertat d'expressió i la participació ciutadana com a bandera, tanmateix, també tenen els mateixos punts foscos en la seva expansió, com en el cas de Xina.

Google ens està fent estúpids?

Què és el que passa amb els nostres cervells? Hi ha diverses teories que afirmen que Google està contribuint decisivament a la reassignació dels circuits neuronals,  reprogramant la memòria dels usuaris que fan servir de manera habitual els seus productes i solucions. Això sembla molt fort i contundent quan s'escriu, però si posem el símil de la calculadora, per fer una analogia, es pot entendre millor. Està socialment establert i comprovat que si fem us repetit de la calculadora per fer operacions bàsiques, la nostra capacitat de càlcul mental cau en picat. Si Google és la nostra gran calculadora de múltiples operacions que fem de manera habitual i repetida. Com poden ser: posicionar-se en un territori, navegar per gps, orientar-se pels carrers, cercar informació de manera verbal o no verbal en el nostre territori més proper, augmentar hores de lectura en pantalla en detriment de la lectura en paper, anular l'escriptura manual en detriment de l'escriptura en teclat, o bé, prement pantalles tàctils amb les falanges dels dits, etc.

Què passa si deixem de fer totes aquestes accions que hem estat aprenent des de la nostra infància i reforçant en les diferents etapes escolars?

Doncs tal i com cita Nicholas Carr, en l'article interessantíssim publicat a The Atlantic Magazine, al teòric dels mitjans, Marshall McLuhan, quan va assenyalar en la dècada de 1960, els mitjans de comunicació no són només canals passius d'informació. Subministren el material del pensament, sinó que també donen forma al procés de pensament. I el que la xarxa sembla estar fent és soscavant-li la capacitat de concentració i contemplació. La xarxa en si mateixa no ho fa, però potser si les eines que connecten tot amb tot, és a dir, les eines que ens fan convergir tot el que necessitem per desenvolupar-nos al palmell de la mà. Aquesta concentració pot arribar a fer-nos mermar les nostres capacitats adquirides prèviament. Falta de fluïdesa al llegir, dificultat d'enfrontar-se a texts llargs, no ser capaç d'escriure unes pàgines a mà amb bona cal·ligrafia... Segurament caldrà esforçar-se per trencar la dinàmica a la que ens porta aquesta convergència que pot esdevenir molt més que addictiva. Pot arribar a ser inhabilitant. Però, segurament, ja és massa tard.

 

LLEGUEIX L'ARTICLE A BLOC "EL MÓN A TRAVÉS DELS MEUS ULLS"